Després de més de vuit anys d'experiència amb aquest curiós fenomen social, tan arraigat al cinturó urbà barceloní, m'aventuraré a apuntar algunes de les conclusions que n'he pogut extreure:

Cal dir, abans de res, que em sembla absolutament legitimat apropiar-se d'un bé immoble abandonat per part d'un col·lectiu per tal de donar-hi una nova utilitat ja sigui com a centre social o vivenda. Sempre he cregut que els persones tenen més drets que les rates i que la vivenda és una necessitat i la propietat excessiva és un luxe prescindible.

Vaig anar a parar a la Vakeria gairebé per casualitat quan tenia 16 anys i el meu barri estava infestat de cap-rapats nazis que m'escopien el seu odi amb la mirada. No cal dir que allò em va semblar un veritable oasis de llibertat, on em sentia absolutament segur i protegit de la meva paranoia persecutòria Skin.

Després han passat les partides de Rol a la Vake, el taller de xerrades filosòfiques i les lectures poètiques a la Eskola, les obres de teatre a la Lokeria, els carnavals de la Hamsa o els caps d'any a la Òpera.

Però no tot han estat flors i violes en aquestes vuit primaveres: sempre quedarà la ràbia continguda i les llàgrimes mai vessades dels desallotjaments o els judicis i empresonaments a amics.

També es cert que aquest moviment ha estat plagat de gentussa que l'ha utilitzat com a negoci, secta o excusa per a altres fins.

A continuació detallaré els diferents arquetips que ens hi podem trobar:

- El "Supermegaokupiradikal": L'assemblea és ELL. És el més solidari, el més participatiu, no se'n perd ni una! Es creu amb autoritat moral de repartir carnets de bon o mal okupa. Això si, curiosament, quan veu venir un poli desapareix sense deixar el més menor rastre.

- Els Anarkosectaris:: Son absolutament dogmàtics, radicals i violents. Si fos per ells no deixarien entrar a les cases okupes a ningú que no portés un vestuari 100% alternatiu, escoltés punk i fos abstencionista. Si els hi portes la contrària pel que sigui, immediatament t'acusen de ser un venut al sistema i un traïdor a l’anarquia.

- Els "hipy-pringadillus": Els que mai demanaran la veu a una assemblea però després son qui ho munta tot, qui treballa altruistament per la causa fins a l'extenuació i als que sempre acaben detenint als desallotjaments i a les manis. Afortunadament son la immensa majoria!

- Els "Peus negres": Parasiten les cases okupes perquè no tenen on caure morts, la seva única ideologia és la droga.