Sempre s'ha comparat a Catalunya amb un Oasi... Però jo crec que realment la metàfora adequada és amb una bombolla, m'explico:
Jo mateix, sempre he viscut rodejat de persones amb una ideologia d'extrema esquerra: Soc membre d'un "esplai" des dels 7 anys (un centre d'educació al lleure extremadament hippy); he estudiat a la facultat més roja de la universitat més progressista (UAB): a la carrera tenia assignatures com "Arqueologia Feminista", "Teoria del Marxisme" o "Origen del Estat" i de fet el meu departament es deia "Història de les societats pre-capitalistes"
A part sempre he estat més o menys vinculat al moviment okupa i als diables (un altre centre de socialització hipypunk) i aixó per no parlar del moviment gai, que no seria precisament conservador, que diguem.
Vaja, que he viscut tancat en una veritable bombolla ideològica on la discussió política més normal és entre Marx i Bakunin.
Amb això on vull anar a parar? Doncs que a Catalunya la dreta be a ser com una llegenda urbana: es coneix de la seva existència però ningú l'ha vist. Podria comptar amb els dits d'una mà als votants del PP que ho reconeixen (i que m'ho han confessat mig en secret).
Bé, es cert que tenim a CIU, la dreta de les iaies de missa i abric de pell, però gairebé resulten entranyables en comparació a la caverna madrilenya.
Suposo que és per això que ens odien d'aquesta forma tan visceral: perquè saben que MAI ens podran convèncer i que si volen doblegar-nos ho hauran de fer, com ahir afirmava un General, a cop de tanc i bomba. La única forma que tant el 1714, com el 1939 han pogut amb nosaltres.
Jajaja... I me podries explicar una cosa? Perque el països catalans?? Perque voleu que els valencians i els balears formem part del vostre "pais"???
(traducido con el
http://www.softcatala.org/traductor/index.php)La meva sogra de fet és forofa de CIU, amb el que confirmo el teu retrat del partit, “Cuponets, sagristia i tingui germà i no ho gasti en ví”, però no descurem la part cavernaria del dit partit, els assumptes Banca Catalana, obres públiques per a empresaris amics, comissions, pactes amb el PP (avui partit d'ultra dreta) uns coneguts i uns altres no, etc. Jo no crec que el sorrut General, sigui representatiu del pensament d'una Espanya múltiple, en tot cas és la representació, al costat d'una part de la judicatura, de l'Església i del capital, d'uns sectors “colpistes” de la societat espanyola, disposats a tot com tal de controlar les regnes del poder i per tant de l'economia. Salutacions
(original)
Mi suegra de hecho es forofa de CIU, con lo que confirmo tú retrato del partido, “Cuponets, sagristia i tingui germà i no ho gasti en vi”, pero no descuidemos la parte cavernaria de dicho partido, los asuntos Banca Catalana, obras públicas para empresarios amigos, comisiones, pactos con el PP (hoy partido de ultra derecha) unos conocidos y otros no, etc.
Yo no creo que el ceñudo General, sea representativo del pensamiento de una España múltiple, en todo caso es la representación, junto a una parte de la judicatura, de la Iglesia y del capital, de unos sectores “golpistas” de la sociedad española, dispuestos a todo con tal de controlar las riendas del poder y por ende de la economía.
Saludos
Bart: En quin moment he parlat de Països Catalans? Que jo sàpiga aquesta paraula fa referència a una àrea lingüística, no a cap expansionisme, ¿que té a veure amb dreta o esquerra?
Roger tu no est català, un comunista com tu es un gra de pus dins la seva comunitat. No et sembla?
Por tan no fartís de catalanisme.
Catalunya es burgesa y treballadora.
Els comunistes son paràsits y ganduls.
Ho sento Don Pelayo, tot i que t'esforces notablement amb el català es nota d'una hora lluny que no tens ni idea del que parles. Creus que és una contradicció ser d'esquerres i catalanista? A tu et sonen noms com: Andreu Nin (POUM), Antoni Gutierrez (PSUC), Durruti (CNT), Rafaél Ribó (ICV), Federica Montseny (CNT), Companys, Irla, Tarradelles i Macià (ERC)??? O intelectuals com Vazquez Montalban o Miquel Martí i Pol (marxistes i catalanistes ambdós)?
Tots ells han aportat més al catalanisme que tots els Pujols i Cambó junts. De fet en la Història contemporànea de Catalunya tan sols hi ha hagut UN president de dretes i cinc d'esquerres. Per no parlar del colaboracionisme de la Lliga Regionalista amb Franco o el pacte del Majestic CIU-PP.
crec que hom ha eixit un poc del tema que proposava en roger, així que vaig a intentar reconduïr-lo un poc
potser hi ha a catalunya bombolles de l'esquerra com les que roger nomena, però de segur que també n'hi ha de la dreta. catalunya no allotja una població homogènia, i els nouvinguts poden tenir problemes si ser d'esquerres implica ser catalanista. així que supose que n'hi haurà molts que decidisquen entrar en ambients de dreta per rebuig no tant a l'esquerra com al catalanisme
Ja et puc assegurar Enteri, que els immigrants no es refugien MAI a la dreta i que no he percebut mai catalanofòbia per part de cap nouvingut: és més, fent extraescolars he vist nens magribins parlar el català millor que jò.
En canvi sí que he vist al entranyable matrimoni Pujol-Ferrussola demanar als catalans que tinguin 3 fills per evitar que la immigració acabi amb la cultura catalana.
De fet la base social de l'esquerra catalana son els immigrants del sud de la Península que s'han adaptat la mar de bè a Catalunya. La primera generació vota al PSC i la segona a ERC i no va en conya!
potser el meu primer comentari era massa arriscat, tu coneixes la realitat catalana millor que jo sense dubte :)
Totalment d'acord, l'altre dia estava pensant que un els motius pels que soc independentista és simplement perque em sento eticament d'esquerres. Se que pot semblar una idea estúpida, però no ho és tant.
Globalment parlant el perfil politic-demogràfic espanyol està bastant més a la dreta que el perfil politic-demogràfic català. El PPC és clarament molt més moderat que el PP, CIU està clarament a l'esquerra del PP, el PSC està clarissimament a l'esquerra del PSOE, ERC no te contrapartida, i ICV està clarament a l'esquerra de IU. Fins i tot els bisbes catalans (que volen conferència episcopal pròpia) semblan revolucionaris al costat de la Conferència Espiscopal Espanyola... :)
Si a més veiem el grau d'associacionisme de la societat civil, el relatiu allunyament religiós de la població, la simpatia absolutament majoritaria pel poble saharaui i el poble palestí, i un munt d'altres detalls anecdótics com els drets dels homosexuals, els drets a l'eutanasia, el menor masclisme de la societat, ...
Doncs no puc més que estar convençut que *globalment* Catalunya és bastant més d'esquerres que Espanya, encara que es evident que parlem del promig i que les dues societas son molt heterogèneas. Doncs simplement per això es pot defensar l'independentisme, aconseguir una societat progressista seria molt més fàcil si fossim un estat independent que si em d'esperar a convencer a la majoria espanyola. :)
Per tant, quan torni a dubtar a votar entre ERC i ICV m'ho recordaré: primer ERC per aconseguir l'autogovern, segon ICV per aconseguir un govern d'esquerres de veritat.
Nemo: has entés exactament el sentit del post, és el fet de tindre la xarxa d'associacions i moviments populars de base el que crea un sentit col·lectiu al individu aïllat posant-lo dins d'un mon amb una idiosincràcia pròpia de l'esquerra.