Sóc la xica feta fora de casa perquè li vaig contar a ma mare que sóc lesbiana.

Sóc la prostituta que treballa el carrer perquè ningú contracta una dona transexual.

Sóc la germana que consola el seu germà gai durant les nit plenes de llàgrimes i dolor.

Som els pares que enterràrem la nostra filla molt abans que li arribara la seua hora.

Sóc l’home que morí a soles a l’hospital perquè no deixaren el meu company de vint-i-set anys estar a l’habitació amb mi.

Sóc el fill acollit que es desperta a mitjanit amb malsons en els quals sóc apartat dels meus dos pares, que són l’única família de veritat que he tingut mai. M’agradaria que pugueren adoptar-me.

Jo sóc un dels afortunats, supose. Vaig sobreviure l’atac que em deixà en coma durant tres setmanes, i d’ací un any possiblement puga tornar a caminar.

Jo no sóc un dels afortunats. Em vaig suicidar poques setmanes abans d’acabar l’institut. (El que deien dels gais) Era més del que podia aguantar.

Som la parella a qui penjà el telèfon l’agent immobiliarià quan (ella) s’enterà que voliem llogar un apartament d’una habitació per a dos homes.

Sóc la persona que mai no sap quin bany he d’utilitzar si vull evitar que em criden l’atenció des de Direcció.

Sóc la mare a qui no li permeten visitar els xiquets que vaig allumbrar, cuidar i criar. El jutjat diu que no sóc una mare adequada perquè ara visc amb una altra dona.

Sóc la supervivent a la violència domèstica a qui els assistents socials deixen de banda quan se n’adonen que qui em maltracta és una altra dona.

Sóc el supervivent a la violència domèstica que no té a qui acudir perquè sóc home.

Sóc el pare que mai abraçà el seu fill perquè vaig créixer acomplexat de mostrar afecte a altres homes.
Sóc el professor d’Economia Domèstica que volia ser professor de Gimnàsia fins que algú em digué que no més les lesbianes fan això.

Sóc l’home que morí quan els infermers de l’ambulància deixaren de tractar-me quan se n’adonaren que sóc transexual.

Sóc la persona que se sent culpable perquè crec que podria ser molt millor persona si no havera de lidiar amb una societat que m’odia tots els dies i a tota hora.

Sóc l’home que deixà d’anar a l’església, no perquè no creguera, sinó perquè ells tancaren les portes als que són com jo.
Sóc la persona que ha d’amagar el que més necessita aquest món, l’amor.

Extret del blog "Unix Admin Corner" (http://uadmin.blogspot.com/2005/08/homophobia-is-wrong.html)