Observo amb estupor com la ultradreta francesa (Lepen & friends) realitza el típic discurs enverinat de demagògia racista de falsa defensa dels drets humans davant de certes pràctiques culturals dels immigrants islàmics, com pot ser l'ablació del clítoris o la burka. A bones hores! Ja podien haver recordat aquests il·lustres plantejaments tan humanistes durant el govern de Vichy o la ocupació d'Algèria no?
Des de l'esquerra no podem caure en aquest parany posat a propósit per justificar la guerra i la xonofòbia. Amb això no estic dient que tanquem els ulls davant injusticies comeses arreu del mon en nom de Deus tan falsos com el nostre. Però es que l'Edat Mitjana va vindre algú a explicar als nostres avantpassats que el dret de cuixa era una explotació del genere femení? No.
La imposició cultural crea talibans, radicalitza el discurs i tiba la corda. Als anys 70's la majoria de països musulmans estaven governats per ideologies socialistes i laiques (com Nasser a Egipte), però l'intervencionisme moral juedoamericà va crear a Jomehini, es a dir una contrarevolució fanàtica que va reintroduir pràctiques religioses ja abolides. I des del 11S i la guerra del Irak, la cosa va a més.
L'emancipació femenina al món islàmic ha de venir per una autoconcienciaió de la dona musulmana. La democratització ha de ser fruït d'una il·lustració propia en la que nosaltres podem ajudar donant recursos, suport, arguments i instruments a qui vulgui tirar-la endevant. I tranquils que els immigrants que vinguin a casa nostra trigaràn com a molt 2 generacions a fer-ho ( i espero que molt menys).
el problema dels països musulmans és que mai han conegut un veritable desenvolupament democràtic, i sí explotació per part d'occident. els moviments contra el colonialisme eren de caràcter democràtic, però el deficient desenvolupament social els va convertir en corruptes i autoritaris. aleshores el poble, ja fart una altra vegada, es va agarrar a l'única torxa que coneix: l'islam. i, com sempre, han aparegut personatges disposats a canalitzar la frustració popular en benefici propi
ok, es clar, els paisos islamics no han viscut una revolució francesa, ni han tingut a Marx o Bakunin, ni a militacians antifes a les barricades.
Pero de totes formes, si com a membres de ideologies antifes ens coloquem en una posició beligerant contra els grups ultres-nazis-cristians, es de necessitat enfrentar-nos tambe, ja no a les practiques culturals propies de barbars, a cualsevol tipus d'organització islamica que atenti contra la nostra propia llibertat, com es el cas de la yihad.
En la guerra santa es predica la destrucció del infidel. De manera que els antifes, llibertaris, esquerrans,etc. No nomes estem condemnats per ser fills de l'horitzo cristià sino que a més per ser uns descreguts, abortistes i polisexuals.
Es problematic i complex, perque davant de un posicionament favorable davant de les terribles injusticies que viuen a territoris com palestina sorgeix una objecció de conciencia cap a grups clarament anti-llibertaris. No oblidem que l'islam en esencia es submissió a deu.
Per contra tenim la realitat casolana, mai he tingut problemes amb un musulmà, es més disfruto de la seva gastronomia i del hachis que tant amablement ens fabriquen. Tant debo aquestes generacions que es criin aqui, tornin algun dia a casa seva brandant banderes negres i li calin foc a les mesquites.