Ahir vaig anar a veure el darrer film de Woody Allen: "Match Point". Tot i que me n'havien parlat bastant malament, em va encantar el nou rumb d'aquest genial director.

La història, situada a l'alta alcurnia anglesa, versa sobre si es preferible tenir sort o talent a la vida, arribant a la conclusió que l'atzar és realment el factor que marca el destí de forma inexorable.

En el dia en que la Loteria Nacional s'encarrega de recordar-nos un cop més que remota és la possibilitat de fer-nos milionaris de la nit al dia, és una bona ocasió per a plantejar aquesta qüestió.

En l'amor és evident que la fortuna hi té molt a dir, especialment si no estem tan bons com el protagonista de Match Point. I si a més, només tenim oportunitat de lligar amb el 10% de la població, sense saber a primera vista si hi tenim opcions o no... cal gairebé un miracle per trobar un Princep Blau que duri més d'una nit!!!

Al món laboral, en canvi, sembla el talent l'únic factor decisiu: doncs bé no! El fenomens anomenats "enxufisme" i " braguetazo", donen de menjar a molta gent i veient la qualitat personal i professional d'alguns alts càrregs, tan públics com privats, un es pregunta com és possible que la espécie humana hagi degenerat tant per deixar a aquests engendres ocupar aquesta plaça.

En fi, el meu despertador seguirà sonant a les 6:30 del matí, em continuarè autoenganyant, creient que el mon laboral està marcat per la justicia i l'esforç i... com no! encara busco desesperadament un Princep Blau!