Fa una anys, quan estava més ficat en el món okupa, molts cops havia de sentir constants recriminacions per escoltar música que no encaixava a la perfecció dins el dogma anarquista; es a dir: qualsevol cançó que no començés amb un "puta policia", vaja.

La veritat és que vaig acabar bén fart del punk polític (tipo la Polla records), ja que a cop d'escoltar-lo un cop i un altre com si fos un himne imposat, es va convertir en un símbol del totalitarisme materialista, que ja havia practicat Stalin anys avants: acabar amb el sentiments dins l'art per convertir aquest en un mer instrument de propaganda política.

Quina mania de barrejar música i ideologia! Que tindrà que veure una cosa amb l'altre!

Jo era fan de Guns & Roses, tot i que el cantant es superfatxa. D'acord, no el votaria, però aixó no treu que "Sweet Childe O'Mine" sigui una de les millors cançons de la història del rock.

O com quan la gent deixa d'escoltar un grup perqué ven més discs tot i que facin la mateixa música: aixó ho trobo d'una prepotencia elitista a més no poder: aquest grup és meu i només l'escolto jo vale? Aghhh