Ahir vaig visitar el temple de l'avanguarda a les nostres terres dedicat a un dels majors genis contemporànis del país:el teatre museu de Figureres de Salvador Dalí.

És increïble com, vint-i-sis anys després de la mort de l'artista, la seva obra encara resulta una transgressió absoluta, fins al punt que sembla impossible que tot el que ens envolta allà dins pertanyi al regne de la realitat i no es tracti d'una mera fantasia onírica.

Es com viatjar a través d'una amalgama d'avantguardisme: les seves primeres obres flirtejaven amb el futurisme i l'abstarcció sense deixar de fer ginys al cubisme de Picasso, però és la seva maduresa on aborda la genialitat absoluta de la mà del surrealisme, convertint els seus deliris i traumes psicológics en una veritable iconografia personal.

Us imagineu que Dalí hagués renunciat a l'excentricisme i a la provocació estética per por al "que diràn" i s'hagués conformat amb la comoditat que ofereix la vulgaritat?
Segurament el seu nom hagués quedat esborrat entre l'amnesia de les mases en un obrir i tancar d'ulls.

I la resta de la tarda la vàrem passar a Figueres on vam poder observar un curiós fenòmen de la natura: una onada migratóra absolutament massiva d'orenetes.

iI tb vam tindre una estoneta per fer el pallasso!