Demà farà trenta anys de l'agònica mort del dèspota feixista que va torturar l'existència de diverses generacions i afrontem aquesta efeméride amb uns auguris polítics ben malentranyats.

Com si d'una veritable Caixa de Pandora es tractés, la tramitació del Estatut, tal com ja vaig predir en un post anterior, ha desvetllat la veritable ànima popuilista, demagóga i antidemócrata de la dreta, que sembla haver trobat el taló d'Aquiles al Govern central.

Ahir vaig anar a un míting de Joan Puigcercós (ERC) en el que va explicar en un sorprenent tó optimista les bonançes que portarà en nou text estatutàri, convençut de la seva aprovació.

Ja m'agradaria compartir aquest parer,però crec que l'esquerra (des del PSOE fins a l'antisistema) es troba absolutamant adormida des del 14M, sembla com si després de vençer en aquella fatídica data, ens haguem cregut que ja els hem derrotat per sempre.

Res més lluny de la realitat: les forces de la caverna están tornant al discurs hobbesiá de la por a la llibertat i que les urnes no representen als individus: el mateix "caldo de cultiu" que va sembrar Hitler als 30's.

Ja s'han apoderat dels carrers i de les ones de la mà de l'esglesia, sempre disposada a una nova "Cruzada Nacional". Si ara deixem que se surtin amb la seva, amb el boicot al cava per exemple, ¿que serà el proper? No podem permetre que aquesta espiral d'odi irracional vagi a més: o els hi parem els peus avants no sigui massa tard o ens trobarem amb un nou "Alzamiento Nacional" el dia menys pensat.

Jo de moment, proposo comprar el doble de cava que cada any ( segur que ens el bevem, no problem), boicotejar els anunciants de la COPE i donar suport als partits i governs d'esquerres ara més que mai: si bé no son perfectes, davant el feixisme no ens queda més solució que tornar-nos a unir com ja vam fer el 36.