La insoportable lleugeresa del esser
Milan Kundera m'està fent reflexionar molt amb el llibre que estic llegint, que es titula igual que aquest post i que és una veritable joia que cal frasejar lentament.
Segons ell l'esser pot optar per ser lleuger o bè pesat. Qui trii la primera opció, es una persona que vol passar per la vida sense deixar emprempta, que no pot sofrir les decisions importants, que li fan por els compromisos i que defuig qualsevol estavilitat vital.
En cambi els que s'identifiquen amb els pés son els que creuen que la vida només es viu un cop (negant així l'etern retorn nietzchià) i que per tant cada instant cal viure'l amb total trascendència ja que l'esdevenir no ens oferirà cap oportunitat per reparar els nostres equívocs i per tant hem de soportar la responsavilitat de les nostres decisions com una càrrega eterna.
Després de donar-hi voltes he arribat a la conclusió que tot i que jo m'identifico totalment amb el "pes" a l'hora de la veritat actuo generalment (i cada cop més) segons la lleugeresa del esser.
Es a dir anhelo l'eqilibri, la permanència i l'estavilitat sobre totes les coses, però actuo amb la vacuïtat superficial i la despreucupació del que confia en que el destí ja s'ocuparà d'esmenar els seus errors.
Rosarillo dijo
Hola Roger!!!!
Ja veig que fa molts dies no escriu ningu al teu blog....
Jo mira, aprofito ara. Entre el treball del diari en paper i web... estic que ni sé quin dia visc ni res.
Fa dies que no dormo gairebé, a vegades 4 horetes... per acabar el projecte dels pebrots (l'unica cosa que en manté desperta és el Prohibit als pares... sentir la gent que estúpida pot arribar a ser... per favor...)... i aquest cap de setmana: enclaustrada a casa per fer l'informe de tot el treball.
Aixi que, no sé si podré sortir el dissabte a la nit. Aviam si puc una miketa.
Vinga, ens veiem guapooooooooo!
17 Noviembre 2005 | 11:10 PM