Ahir es va estrenar el nou canal de televisió "Cuatro", suposadament d'esquerres i de qualitat, vaja, tot el d'esquerres que es pot ser quan tens al darrere a una multinacional com Prisa, i tota la qualitat que es pot tenir quan estàs subjecte a la dictadura de les aduiéncies en el país de les marujes q babejen amb al naixement d'un nou paràsit.

La veritat és que Iñaki Gabilondo ho va fer força bè, tot i que se'l notava nerviós. Em va sorprendre favorablement el reportatge sobre la violència a París, en el que va concloure amb una obvietat clamorosa: l'origen de tot el conflicte es deu a l'injusticia social; en front a la visió del incivisme gamberrete que presenten la resta de mitjans de comunicació.

París ha estat el bressol de moltes revolucions, que cíclicament han escalatat als seus carrers. Tot i fracassar en un primer moment, totes elles ens han deixat una heréncia ideològica dificil d'esborrar: democràcia parlamentària, drets humans i fí de la noblesa (1789), inici de les lluites obreres i sindicals (1848) i finalment el pacifisme, ecologisme i llibertat sexual (1968).

Ens portarà quelcom de bò aquest cop? Serà el principi del ocàs neoliberal o bé l'inici d'una persecució racista antislàmica encapçalada per Lepen?

Aps! He afegit a enllaços el blog de la meva escriptora favorita: Lucía Etxebarria, de la que us recomano que llegiu qualsevol cosa de la seva bibliografia.