Doncs si, reivindico la pertanyença a una elit cultural, des d'una perspectiva molt particular.
No té res a veure amb les classes socials, tot i que es ben cert que cal una certa educació prèvia; es tracta més aviat de ser capaç d'interpretar i expressar els sentiments i les idees pròpies i alienes, i depèn bàsicament de la voluntat i la sensibilitat, més que de la conta corrent o els títols.
Es la diferencia entre llegir El Pais o L'Sport, escoltar Radiohead o OT, Radio 3 o Los 40, veure pelis de Lars von Trier o "El padre de la novia", anar a museus o a partits de futbol. L'eterna lluita entre el glamour i la vulgaritat.
La prova del 9 és l'art contemporani. Molta gent davant d'un quadre abstracte o surrealista diu "Ete tio no zabe de pintar", quan en realitat volen dir: "Soc tant ignorant i insensible que no puc apreciar la forma d'expressió d'uns sentiments mitjançant una forma d'art no representatiu".
Amb aixó tampoc vull caure en l'absurd radicalisme dogmàtic d'alguns anarquistes que no accepten que algú no li agradin les seves idees, forma de vestir o estil musical. I això que suposadament s'erigeixen en representants de la classe obrera; doncs ho sento! Al proletariat li agrada Camela, vesteix del Zara i vota al PSOE
Estic completament d'acord amb la teva teoria i crec que puc pertànyer a aquesta elit cultural que reivindiques, encara que no sé si el ser gai és una condició sine qua non, perquè, en cas que fos així, ho tindria ben "fumut"! Per cert, arqueòleg s'escriu amb accent obert!!
Art representatiu? Voldràs dir art no figuratiu, conegut vulgarment com art abstracte.
Jo sí crec que depén del compte corrent. La veritat, no tinc l suficient poder adquisitiu per pagar més de 50 euros per veure un Barça-Madrid, però sí puc permetre'm de tant en tant pagar-me una entradeta per al teatre o un museu. El futbol s'ha convertit en tota una mercaderia de luxe. Mercaderia, objecte o com collons es diga...
Al pare de la novia no el conec. És més, tinc una mica de fòbia a les bodes.
El País ja em cansa, i l'Sport fa anys que no el llegeixc. Per no llegir, ni llegeixc l'ABC, que regalen a la facultat (impressionant!!)
No escolte ni Radiohead ni OT.
I la última peli de Lars von Trier que vaig veure, "5 condiciones", és genial. La reflexió que fa sobre els límits de la creació artística, si és que parla d'això, m'ha fet pensar.