L'història espiral
Com m'he quedat sense entrades per veure el concert dels deus del techno pop (Depeche Mode, of course), he decidit consolar-me creant un tribut al grup, ajuntant totes les versions que s'han fet de les seves cançons en un disc.
La veritat es que es un plaer escoltar himnes com "Enjoy the silence", "Personal jesus" o "Everithing Counts" convertides en odes a piano o en fosques provocacions metal·liques de la ma del reverend Manson, Rammstein, Deluxe, Sexy Sadie o Placebo entre d'altres.
Per altre banda avui estava discutint amb un amic si la història és lineal, com jo defenia o circular ( com deia Nietzche ).
Hem arribat al consens que en realitat és una espiral: hi han coses que es repeteixen una i altre vegada, errors que no parem de cometre tot i saber com acabaran o actes que cada any diem que és l'últim que celebrem; però tot i així cada cop és diferent i ens aporta matisos nous i sorprenents.
Ja que si fos circular, acabariem per no donar importància als nostres actes, al disposar d'infinites oportunitats per arrepentir-nos i millorar, esdevenint així sers insubstancials i impassibles
Ah! No sé si us n'heu adonat però he afegit una secció d'ENLLAÇOS a les meves webs favorites! Si hi trobeu cap mancança estic obert a afegir-hi el que calgui!
l'instant que s'encen i s'apaga dijo
A mi m'agrada molt la idea de l'ETERN RETORN de Nietzsche. De fet aquesta dóna una espècie de sentit a la història entesa com un continu circular, és la seva reflexió sobre la finitud i la temporalitat. L'etern retorn és una de les manifestacions de la voluntat de poder. Aquesta s'imposa sense fre en un món que es renova contínuament i anhela que cada moment sigui complert, infinit i etern. No es tracta d'un etern retorn còsmic com els estoics, sino d'un etern retorn moral on cada instant és viscut com si fos el definitiu, l'etern, el trascendent.
Aquest no és solament una guía pel present que exigeix admetre com a propi el passat, sinó que s'encara cap al futur que serà fet dels bocins del passat.
En definitiva: el que diu SI a la vida vol que eternament es repeteixi tot i sabent que mai res es repeteix eternament.
ACCEPTAR LA VIDA TAL COM ÉS: obra acabada, obra morta.
Com pots veure Roger t'acabo de fotre un rollo amb la voluntat de defensar una temporalitat circular. És una teoria una mica complicada i molt literària. apa ja callo
9 Octubre 2005 | 05:20 PM