Wal·la, wal·la! Aquí podeu verure'm a mí difressat de Noe (ex-directora del Esplai) en un sopar sorpresa que li vam fer. La gent em va felicitar per l'actuació, però la veritat es que la vaig interpretar molt més estressada del que és ella, es a dir vaig fer com sería jo de director del Xixell!

Pq la veritat es que m'estresso molt últimament entre esplai (soc cap de grup), memóries, doctorat i beques no paro gens; no tinc gairebé ni temps per pendonejar amb nois. Jopeta!

I a més m'han encarregat la tira de rutes a peu per St Boi, que tenint en compte la meva orientació, el més probable es que acabi perdut dins el psiquiàtric.

Estic tan esgotat físicament que avants d'ahir em vaig adormir veient una peli sobre l'insomni. Quina paradoxa oi?
El film en questió, es diu "El maquinista" i em vaig despertar a temps per entendre la trama: un noi que porta 1 any sense dormir, perd la memória i confon la realitat amb les seves paranoies. Xulu no?

Aquest post està dedicat a la Mónica (gràcies per la fotu) i a la TOP ONE en nombre de comentaris: la ALI! A veure si algú s'anima a superar-la.