Des del 11S ençà ha proliferat en tots els àmbits de la societat un retorn a la ideologia que un bon dia va inventar Thomas Hobbes ( el de la foto) al seu llibre "Leviatán" al segle XVII.

Segons aquest filósof, els homes son dolents per naturalesa, el que provoca que totom desconfiï de qui el rodeja i cregui que la solució es la repressió i l'autoritarisme que el protegeixi de la resta de la societat.

No us heu fixat en l'augment desproporcionat de policia als mitjans de transport? O de les cartes als diaris que reclamen més ma dura per aturar l'incivisme? O de la magnífica idea de Tony Blair de controlar tots els mails i SMS d'anglaterra?Jo fins i tot he tingut aquesta sencació al meu veïnat!

El pitjor de tot és que els polítics i la gent d'esquerres, per no quedar com uns "blandengues" acaven cedint un cop i un altre a les presions d'aquests paranoics. A aquest ritme acabarem com Charlon Heston a Bowlin for Columbine, aferrats a un rifle per protegir-nos del veí.

A veure: no és que jo cregui en una arcàdia anarquista on no calgui cap norma per conviure, però que tal si rellegim Rosseau i busquem unes normes i autoritats que sorgeixin del consens i la confiança mútua i no de la por i l'autoritat despótica?

Per cert la Diada ( que conmmemora el trionf de l'absolutisme a Catalunya, ves per on), la vaig passar fent visites al museu de St.Boi i veient una peli genial de Tim Burton sobre les relacions pares/fills: Big Fish.